Text de la denúncia que ens ha fet arribar el company i doctor en Història de l’Art n’Albert Ferrer i Orts:
A LA DIRECTORA GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Personats en la cartoixa de Nostra Senyora d´Ara Christi (BIC des del 4 de juliol de 1996, DOCV núm. 2.801) el propassat dissabte 22 de novembre de 2008 un grup d´alumnes de la Facultat de Geografia i Història (els quals estan matriculats en l´assignatura `Patrimonio Artístico y Museología´, de 5é curs d´Història de l´Art) amb el professor de la mateixa, Albert Ferrer Orts (veure l´annex I amb les dades i signatures corresponents), per tal de visitar-la i d´assimilar in situ els continguts de l´esmentada matèria curricular, comprovem tots plegats:
Que algunes de les obres realitzades de restauració-rehabilitació en l´esmentat cenobi no s´hi ajusten en absolut a les necessitats de les diverses parts intervingudes. En particular, criden poderosament l´atenció tres aspectes:
La intervenció en la cel·la prioral (1630), avui convertida en un `hotel con encanto´ (en paraules del Sr. Salvador Vila, el seu arquitecte-conservador) vulnera la legislació vigent en matèria de patrimoni cultural en alterar els volums de la mateixa en recréixer gratuïtament el sostre.
Les parts encara no intervingudes a fons i/o encara no consolidades presenten un greu deteriorament que, de no posar-se remei el més aviat possible corren el risc de perdre´s no sols estructuralment, sinó en les seues magnífiques decoracions parietals (cas de l´aula capitular, la capella de Santa Anna, el locutori, la sagristia, la capella mortuòria, la cel·les originals, el claustre major, la torre…).
L´església major (1621-1640), a més de no estar restaurada artísticament pel que fa al seu aspecte original interior, ni de valorar-se l´excepcionalitat de les magnífiques claus de fusta daurada i policromada de Joan Miquel Orliens (1625), ha estat recentment emblanquinada amb pintura plàstica (excepte les citades claus, l´intradós de la cúpula -la qual presenta els esgrafiats arquitectònics més antics documentats a terres valencianes, c. 1642- i les capelles laterals). A més, s´ha privat de la pigmentació original executada sota el priorat del RPD Bru Garí (1789-1792): “Se dio el color de rosa seca a la Iglesia”, la qual cobria els murs i els panys de les voltes, destancant-hi el blanc de les pilastres, arquitrau i nervis. Circumstància que encara s´hi agreuja més per la també arbitrària i incomprensible col·locació de múltiples espills, llànties de forja i altres decoracions inapropiades que palesen una coentor i una desídia incomprensibles vers l´ arquitectura d´aquest monument (veure les il·lustracions a l´annex II).
Per tot açò, indignats i contrariats pel despreci que els responsables de la seua cura manifesten vers aquest cenobi que actualment gestionen com a propietaris, arrendataris i particularment cridaner en el cas del seu arquitecte-conservador (suposadament encarregat de vetlar d´ell), posem en coneixement de Vosté aquest desficaci perquè prenga cartes en l´assumpte i els serveis d´inspecció del seu departament, a més de personar-se en l´immoble i comprovar la nostra denúncia, eleven acta sancionadora d´acord amb el que es replega en la Llei del Patrimoni Cultural Valencià actualment en vigor i facen revertir –en el cas de l´església- la seua ornamentació original.
