ALBERT FERRER Els darrers dies d´agost, tot i coincidint amb la
celebració del Gran Premi d´Europa de Fórmula 1 al port de València, em vingué
al cap l´interés que mostrà l´inquilí del Palau de la Generalitat i tota la seua
cort celestial per agradar a Ecclestone. Un excèntric milionari que deixà
escrites una de les sentències més esgarrifadores que un servidor recorda;
aquella que unia el destí d´aquesta gran fira de les vanitats a què el PP
guanyara les eleccions autonòmiques.
El que semblava, en principi, una frase
inoportuna per al maquillatge electoralista del molt honorable, prompte quedà
oblidada en fer-se el recompte dels escrutinis a casa nostra. La dreta havia
revalidat una altra vegada la seua victòria amb major diferència encara respecte
al PSPV. La velocitat havia arribat a València bastants mesos abans que els
bòlids, els pilots i
-per descomptat- el circuit urbà. Això és guanyar a la
carrera i la resta són contes xinos!
Clar que aquest interés per
salvaguardar els interessos econòmics d´uns i d´altres, afins a la ideologia per
això de traure-li partit econòmic, ha de fer-nos reflexionar i saber si aquest
és el camí adient per assolir les quotes de benestar i de qualitat de vida que
legítimament desitgem com a societat. Ho dic perquè si només una petita part de
l´interés que des del palau del carrer de Cavallers s´ha posat en traure tot un
circ mediàtic format per milionaris ociosos i desficiosos, aficionats d´arreu
l´Estat, com també nivells de contaminació acústica i mediambiental d´autèntic
escàndol, incomoditats injustificables al veïnat… s´haguera posat, a tall
d´exemple, en deixar de marejar la perdiu amb l´assignatura d´Educació per a la
Ciutadania, donar resposta a l´Associació de Víctimes del 3-J, posar d´una
vegada en funcionament la Llei de Dependència i una vertadera Llei de Protecció
de l´Horta, el benefici per als valencians hauria estat infinitament
major.
Lamentablement, el punt de mira dels nostres polítics sol estar errat
i posen l´ull en objectius de fàcil rendiment a curt termini i vanagloria fàtua,
descurant massa sovint les veritables necessitats dels seus sofrits conciutadans
que, encara que no els oferisquen la rutilància mediàtica que busquen, estan en
el seu dret a tindre una vida digna i en contacte amb la naturalesa.
Amb tot
i això, continuen guanyant eleccions com si feren els deures com cal… A què
esperem per a exigir-los polítiques que arriben al conjunt del poble i no a
satisfer elits de poder econòmic fonamentades en la pura especulació? Ho dic
perquè encara queden per disputar-se al Grao almenys quatre anys de curses
d´aquesta mena.
