manifest
Comissió de Patrimoni
Centre d’Estudis de l’Horta Nord
Som hereus d’un patrimoni natural, arquitectònic, immaterial, artístic, que configura la cultura pròpia. La formació de les persones en el coneixement i respecte a tots i cadascun dels valors que integren el patrimoni és una tasca alhora apassionant i irrenunciable. El creixement personal i col·lectiu sols és possible des d’aqueixa premissa. És a partir d’aquesta constatació que la dedicació d’una jornada anual per promocionar el patrimoni més pròxim esdevé especialment significativa en uns moments en què s’evidencia una manca de sensibilitat, una multiplicació de les agressions respecte d’aqueix patrimoni que ni ens poden deixar indiferents, ni ens poden aturar en una tasca de reivindicació del tot necessària.
Les agressions són conseqüència d’una acció humana que ara pren la forma de plans d’ordenació urbana, que estan suposant la urbanització d’espais agrícoles producte d’una transformació de segles, la desaparició sistemàtica d’un paisatge únic i tots els elements que el conformen. Per una banda pèrdua, per una altra construcció. Ens hauríem de plantejar el creixement que volem i deuríem de participar en el seu desenvolupament. No és una qüestió exclusiva dels polítics, i aquestos no tenen carta blanca per fer el que vulguen. Són precisament els ciutadans i les associacions cíviques les que en una societat democràtica estan cridats a col·laborar en aqueix disseny d’una manera activa i responsable juntament amb les institucions. El més vergonyant, des d’una perspectiva democràtica, és que aquells que estan cridats a prendre decisions responsables acaben afavorint uns dubtosos interessos d’uns pocs, que s’estan enriquint a costa de la destrucció d’un patrimoni comú, que ni ens ha estat regalat, ni podem deixar de transmetre en les millors condicions possibles.
D’aquesta manera esdevé cabdal posar en comú els esforços necessaris per tirar endavant l’estudi del patrimoni i la seua divulgació entre tots els que componen la societat actual. Sols des de la consciència de la vàlua podem créixer socialment, i sols des de la reivindicació del patrimoni nostrat podem situar-nos en la millor posició possible per enfrontar el futur com a poble i com a individus.
No és aquesta una celebració festiva, no és la del patrimoni una qüestió minoritària, ni anecdòtica. Esperonar sensibilitats, posar en comú esforços diversos i convergents alhora són les receptes que poden d’alguna manera assegurar un cert èxit de la nostra tasca, no desatenent ni el mètode ni el rigor necessaris.
A hores d’ara la pressió a què estem sotmetent l’Horta, el creixement excessiu dels pobles, la multiplicació de polígons industrials, la manca de coordinació entre les diferents administracions implicades, la manca d’alternatives serioses a l’agricultura practicada, l’absència de criteris de protecció específica pel patrimoni immobiliari, de la xarxa de reg, el poblament que desborda els serveis i les infraestructures, el no plantejament d’alternatives de transport col·lectiu i respectuós amb el medi estan provocant serioses dificultats de pervivència cultural. Reivindiquem el patrimoni com quelcom que integra, com quelcom que dota de la coherència necessària els espais que hem heretat i dels quals gaudim. Alhora que fem una crida a tots els implicats per la seua conservació i dignificació, havent de ser aqueixos propòsits esperit rector de quantes actuacions afecten al medi que habitem, al paisatge, a l’urbanisme, en definitiva al lloc que habitem les persones. Per fer qualsevol actuació de tipus urbanístic, educatiu, cultural, social, laboral, industrial, agrícola hem de tenir en compte el patrimoni, tant les institucions com els particulars, portant a terme creixements sostenibles i equilibrats que permeten una integració de les aportacions de les diferents generacions d’agents culturals en un espai ric i alhora coherent.
[@more@]
